
Aprendre fent esport, créixer en tots els àmbits i, sobretot, passar-ho bé. Aquest és el triple repte amb el que neix el Campus Xavi Estrada impulsat, i organitzat per l’àrbitre internacional de futbol Xavier Estrada.
Es tracta d’un campus pioner de multiesport, amb un programa específic de tecnificació de futbol i que està dissenyat no només per desenvolupar les capacitats físiques i esportives dels nens i nenes, sinó també, i de forma molt especial, per potenciar les psíquiques, cognitives i emocionals.
L’àrbitre internacional Xavier Estrada posA en marxa un Campus pioner a les Terres de Lleida basat en el multiesport, el futbol i les emocions
S’aplicaran i es plasmaran moltes de les activitats que ja es duen a terme amb èxit en diferents escoles de Lleida a través del programa d’Esport i Emocions dissenyat pel mateix Xavier Estrada i que compta amb l’aval i el suport de la Universitat de Lleida.
En el Campus es realitzaran activitats de multiesport de 4 a 17 anys, practicant disciplines com el futbol, el futbol sala, el bàsquet, l’handbol, i el vòlei, a més a més hi haurà un programa de tecnificació només de futbol i adreçat únicament a joves nascuts a partir de l'any 2012, edats en les quals ja es pot treballar d’una forma específica en un esport en concret, amb una especial atenció a la tecnificació de porters.
També s’ha dissenyat un contingut adaptat a les edats dels nens des dels més petits fins als més grans, amb jocs adaptats pensats per estimular, també, la part sensorial en una etapa de la vida clau pel que fa al seu creixement i desenvolupament.
A partir dels 4 anys, i per aquells que no facin el pla de perfeccionament de futbol (a partir de 2012), també s’ha previst un variat pla multiesport per nivells, habilitats i aptituds adaptat a cada participant, per tal que es pugui gaudir i aprendre al màxim.
Així mateix, i a partir de situacions de partit o de competició, es treballarà i es facilitaran algunes eines per aconseguir que els joves tinguin la màxima destresa possible a l’hora de solucionar conflictes i de prendre decisions importants en contexts reals. “Això suposa passar d’un paradigma on s’entrena de forma analítica, és a dir, on només es té en compte el gest tècnic, a un paradigma sistèmic més global, on l’aprenentatge s’integra en el context en el que jugues, pel sistema, per les normes, per la disposició dels dos equips o per les instruccions que reps”, assenyala Xavi Estrada.